Eivissa, 8 de Febrer de 2010.

Informació objectiva.
Presentació de l’assignatura i explicació de les activitats que, en aquesta, durem a terme, com per exemple: el Quadern de Bitàcola.

Què s’ha de fer?
Hem de llegir dos article:

• «Ecolingüistes» de Bernat Joan i Marí.

Després de llegir aquest article hem faig la mateixa pregunta que el senyor Bernat Joan i Marí; si som capaços de preservar la pluralitat d’espècies animals i vegetals, per què no som capaços de preservar la diversitat de llengües? Què passa? Què aquestes no són prou importants per a explicar la nostra identitat o per explicar la nostra història i per això ens és igual perdre-les?

• «Quina és la nostra llengua?» de I. Marí a La nostra pròpia veu, Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs, 1984.

Tot seguit de llegir l’article he pensat: de veritat som tan egoistes de creure’ns que l’eivissenc és una llengua independent del català? És que és un pensament contradictori, ja que si admetem que els argentis parlen castellà o espanyol, encara que no visquin a Castella o a Espanya. Doncs si això ho reconeixem, per què no podem acceptar que els eivissencs, els formenterers, els mallorquins, els menorquins, els valencians,... parlen català?

A més, hem de llegir les vint-i-quatre primeres pàgines (Introducció i «Un món multiligüe») de Català normalitzat en un món multilingüe de Bernat Joan i Marí.

Aquest primer capítol dona peu a reflexionar envers el procés de normalització de la llengua catalana i la influència que tenim els parlant sobre aquest procés, i sobretot els mestres. És a dir, davant la desaparició de les llengües i el concepte d’aquestes hi ha dos punts de vista, segons Bernat Joan: és pot considerar la llengua com únicament un instrument de intercomunicació, per tant ens és indiferent si desapareix una llengua, perquè ja trobarem una altra més forta o més adient (com les espècies, que només sobreviuen les més fortes) per transmetre el que volem dir; O és pot considerar que la llengua és una manera de veure, percebre, entendre i construir el món, per tant si perdem una llengua és la humanitat qui perd un tros de si mateixa.

Recerca.
Què és un Quadern de Bitàcola?

• Segons Enric Bruguera a el seu llibre Els blocs (Vull saber) 2006:

“Weblog, blog, bitácora, bloc.
La nomenclatura al voltant d’aquest mitja de publicació personal electrònica reflecteix la dificultat que encara presenta la definició dels blocs. El terme weblog va ser utilitzat per primera vegada el 1997 per Jan Barger per definir els diaris electrònics personals, editats i publicats amb eines informàtiques d’ús molt senzill, que permetien abocar a la xarxa amb periodicitat regular textos breus ordenats cronològicament. En el seu origen, weblog ajuntava la referència al format web de publicació electrònica amb el verb anglès to log –anotar- i l’expressió nàutica log on ship –quadern de bitàcola o diari d’abord. Una associació de les accions de registre i navegació que en anglès aviat va evolucionar cap a l’expressió abreviada de blog, i que en espanyol va derivar cap a bitácora i cuaderno de bitácora. L’adaptació en castellà va provar que sovint fos traduïda al català com bitàcola i quadern de bitàcola, fins al punt que va ser adoptada oficialment per molts usuaris, estudiosos, gran par dels mitjans de comunicació en català i, fins i tot, per diversos serveis d’allotjament i gestió de diaris personals. Finalment, el Centre de Terminologia Termcat ha fixat “bloc” com l’expressió més adient en català, mentre atribueix weblog i blog a l’anglès; blog i bitácora a l’espanyol; i blogue i carnetweb al francès.”

• Segons la enciclopèdia en línia Vikipedia:

En informàtica, un bloc o bitàcola, de l'anglès blog, és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu i els que llegeixen puguin seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.

• Segons la Enciclopèdia Catalana:

Un quadern de bitàcola és un llibre de bord on són anotades les principals incidències de la navegació d'un vaixell.

Reflexió: què he après?
El que més m’ha cridat l’atenció és la següent afirmació que fa l’escriptor a la pàgina vint: “Als que no parlen català perquè som a Espanya se’ls acabaria l’argument fonamental si els Països Catalans [...] no fossin Espanya”[1]. Això el que, en el fons, ens està dient, és que encara hi ha gent que pensa que no tenim dret a parlar català o que no és educat dirigir-nos a algú parlant en català, sense sabre si el parla o no.

Personalment pensava que vivint en una societat tant tolerant, com en la que diuen que estam, això ja no ocorria. És a dir, no ens pareix de mala educació que un turista resident (anglès, alemany, francès, etc.), vivint a les illes des de fa vint anys, no sigui capaç de saludar o ni que fos dir dos paraules en la nostra llengua (català o castellà), però si ens pareix malintencionat que un catalanoparlant, en la seva pròpia terra, digui “Bon dia” en entrar a una botiga a comprar. ¡És realment incoherent!

[1] JOAN i MARÍ, Bernat. «Un món multilingüe», Català normalitzat en un món multilingüe, Mallorca, Editorial Moll, 2009, pàg. 20.