Informació objectiva.
En aquest dia hem posat en comú les respostes de algunes preguntes del llibre Sociolingüística a l’aula de Bernat Joan i Marí. Així mateix hem comentat quina relació hi ha entre el bilingüisme i la diglòssia, per què a Eivissa utilitzem els derivats de ipse, ipsa, ipssum i no els de ile, ila, illum, quina és la situació social de la llengua des del segle IX fins l’actualitat, com va influir la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura del general Franco al conflicte lingüístic i com afecten a una llengua els prejudicis lingüístics.
Què s’ha de fer?
Després d’haver parlat sobre tantes coses envers la llengua, les tasques d’avui són: continuar realitzat algunes preguntes de les qüestions de Sociolingüística a l’aula, buscar informació envers el Decret de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco i realitzar, en parelles, un treball d’un article assignat i unes activitats per promoure la llengua en les persones nouvingudes.
En el meu cas, la meva parella de grup és en Sergi Cardona i l’article que hem d’analitzar és «La benedicció de Babel» del llibre Llengües, universos en perill de Joan Avellaneda i Isidor Marí. I els jocs que hem seleccionat per a realitzar amb les persones forasteres són: «Les onomatopeies», «Els oficis» i «El model» del llibre 40 jocs per parlar català de Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleres i Núria Mirabet.
En aquest dia hem posat en comú les respostes de algunes preguntes del llibre Sociolingüística a l’aula de Bernat Joan i Marí. Així mateix hem comentat quina relació hi ha entre el bilingüisme i la diglòssia, per què a Eivissa utilitzem els derivats de ipse, ipsa, ipssum i no els de ile, ila, illum, quina és la situació social de la llengua des del segle IX fins l’actualitat, com va influir la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura del general Franco al conflicte lingüístic i com afecten a una llengua els prejudicis lingüístics.
Què s’ha de fer?
Després d’haver parlat sobre tantes coses envers la llengua, les tasques d’avui són: continuar realitzat algunes preguntes de les qüestions de Sociolingüística a l’aula, buscar informació envers el Decret de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivera, la dictadura del general Franco i realitzar, en parelles, un treball d’un article assignat i unes activitats per promoure la llengua en les persones nouvingudes.
En el meu cas, la meva parella de grup és en Sergi Cardona i l’article que hem d’analitzar és «La benedicció de Babel» del llibre Llengües, universos en perill de Joan Avellaneda i Isidor Marí. I els jocs que hem seleccionat per a realitzar amb les persones forasteres són: «Les onomatopeies», «Els oficis» i «El model» del llibre 40 jocs per parlar català de Jacqueline Jacquet, Sílvia Casulleres i Núria Mirabet.
Envers les qüestions sociolingüístiques, els conceptes o les preguntes que més m’han cridat l’atenció són les següents:
- El procés de substitució lingüística és inevitable?
No és evitable, però és pot invertir. És a dir, si la societat es consciència de que la normalització d’una llengua és tasca de tots, podrem recuperar plenament els àmbits d’ús de
la nostra llengua.
la nostra llengua.- És el procés de normalització lingüística una autèntica revolució sociolingüística?
Sí, perquè la normalització d’una llengua implica canviar els esquemes mentals de la major part de la societat, les normes i els àmbits d’ús, i eliminar els prejudicis lingüístics. O sigui, és un canvi de 360º, per tant és una vertadera revolució lingüística.
- Què són les normes i àmbits d’ús d’una llengua?
Les normes d’ús lingüístic són unes normes no escrites, però profundament arrelades a la societat, que indiquen quina llengua és convenient utilitzar a cada àmbit d’ús (qualsevol ocasió, activitat o espai on s’utilitza una llengua determinada). Moltes vegades la utilització d’una llengua o una altra també depèn de l’interlocutor que es té davant.
- Quina és la situació dels Països Catalans envers l’ús social de la llengua?
La llengua, tenint en compte que la seva situació és diferent a les distintes parts de parla catalana, ha guanyat prestigi i espais a nivell formal, però encara continua reculant dins els àmbits d’ús informal, especialment en les generacions més joves.
- Quin és el significat original del concepte “normalització lingüística”?
Aquest concepte fou encunyat l’any 1966 per Lluís Vicent Aracil, i per a ell, la normalització lingüística, implicava el desplaçament de la llengua dominant per par de la llengua subordinada fins recuperar tots els àmbits d’ús. És a dir, implicava poder tornar a viure plenament en la llengua pròpia sense cedir al bilingüisme. Però en l’actualitat, s’utilitza el concepte de normalització com a sinònim de bilingüisme oficial. O sigui, convivint, en termes d’oficialitat, el català i el castellà. Com així ho explica el reportatge de història i geografia d’una llengua: «Català: del llatí a Internet». Dient: “Hace ya más de un cuarto de siglo que los estatutos de Cataluña (1979), la Comunidad Valenciana (1982), con la denominación de valenciano, y las Islas Baleares (1983) promulgaron la oficialidad del catalán, junto al castellano”.
- Què és una comunitat lingüística autocentrada?L’autocentrament és una fase prèvia al procès de normalització? La comunitat lingüística catalana és autocentrada?
Una comunitat autocentrada és aquella que pren les decisions que l’afecten en funció de si mateixa. És a dir, per a que una llengua camini cap a la seva normalització, la comunitat que la parla ha d’haver fet un exercici d’autocentrament. Així doncs, la comunitat lingüística catalana no està autocentrada, perquè pensa en funció dels estats dels quals depèn, perquè no és políticament autònoma i perquè el registre estàndard no està consolidat.
- Es pot normalitzar una llengua minoritzada sense afectar l’ús de la llengua superposada?
No, perquè la normalització d’una llengua implica la recuperació d’àmbits d’ús lingüístics que han estat ocupats, segurament, per la llengua dominant. Així, quan es normalitza la llengua minoritzada la llengua superposada reduirà els seus àmbits d’ús.
- Quins són els models lingüístics que hi ha a Europa?
Hi ha tres models:
- Model lingüístic igualitari; són aquells estats en què totes les llengües són considerades pròpies i oficials. Per exemple, el model de Bèlgica i el de Suïssa.
- Model lingüístic desigualitari sense reconeixement de la diversitat; són aquells estats en què havent-hi una pluralitat lingüística només es reconeix una llengua com a pròpia i es nega l’existència de totes les altres. Per exemple, el model de Grècia.
- Model lingüístic desigualitari amb reconeixement de la diversitat; els estats reconeixen la diversitat lingüística i cultural en el seu territori, però no reconeixen la plena igualtat legal. Per exemple, el model d’Espanya.
- Model lingüístic igualitari; són aquells estats en què totes les llengües són considerades pròpies i oficials. Per exemple, el model de Bèlgica i el de Suïssa.
- Model lingüístic desigualitari sense reconeixement de la diversitat; són aquells estats en què havent-hi una pluralitat lingüística només es reconeix una llengua com a pròpia i es nega l’existència de totes les altres. Per exemple, el model de Grècia.
- Model lingüístic desigualitari amb reconeixement de la diversitat; els estats reconeixen la diversitat lingüística i cultural en el seu territori, però no reconeixen la plena igualtat legal. Per exemple, el model d’Espanya.
- Un reportatge de història i geografia d’una llengua al diari el País, titulat: «Català: del llatí a Internet».
- Escrit «Temes d’història», pel Departament d’Ensenyament de
- L’absolutisme i la castellanització després de la mort de Ferran el Catòlic (Rei de Catalunya-Aragó des de
- Decret de Nova Planta:
- Explicació a TV3.
- Al reportatge de història i geografia d’una llengua: «Català: del llatí a Internet»: “Después de este periodo de decadencia, el catalán recupera prestigio hacia 1833 gracias al movimiento literario de La Renaixença , vigorizado a fines del XIX en Cataluña por el impulso del catalanismo que lo reivindica como lengua nacional y por las políticas de revitalización mediante instrumentos de ámbito local y provincial que, con la creación del Institut d'Estudis Catalans en 1907, conducen a su normativización. La República de 1931 activa la política cultural en Cataluña, oficializa el catalán y le da entrada en las escuelas y la universidad. Nuevamente es proscrito con dureza entre el 1939 y 1975 en el sistema de enseñanza, la Administración y toda actividad cultural. Simultáneamente, Cataluña acogía un gran volumen de población del resto de España y el castellano se adueñaba de todos los hogares por medio de la televisión”.
- Explicació a TV3.
- Explicació a TV3.
- Dictadura de Primo de Rivera:
- Dictadura del general Franco:
- Al reportatge de història i geografia d’una llengua: «Català: del llatí a Internet»: “El catalán vivió su época más gris bajo el franquismo, sin romper, sin embargo, la cadena de transmisión del idioma entre generaciones y sin que se produjera la dimisión lingüística de escritores como Riba, Carner, Sagarra, Pla, Foix, Espriu, Rodoreda, Estellès o Villalonga, que abrieron paso a nuevas generaciones literarias con Baltasar Porcel, Carme Riera, Joan Fuster o Montserrat Roig.”
- Explicació a TV3.
- Explicació a TV3.
- Després de la repressió de Franco:
- Al reportatge de història i geografia d’una llengua: «Català: del llatí a Internet»:“Andorra ha tenido siempre el catalán como única lengua oficial, consagrada por la Constitución de 1993 y la Ley de Ordenación y uso de la lengua oficial de 1999. Después del franquismo, se inicia la restitución de las instituciones catalanas y de su lengua y cultura. La Constitución española de 1978 declara el castellano único idioma oficial en todo el Estado y establece que otras lenguas españolas lo serán en las comunidades autónomas que así lo promulguen.”
Després de llegir algunes de les etapes històriques més importants de la llengua catalana, un queda una mica atabalat. És a dir, sent com si tots aquest conceptes nous s’estiguessin barallant al meu cervell per trobar el seu lloc adequat a la meva consciència. O sigui, encara que una persona sàpiga que han passat un seguit de successos importats a l’historia, no pren consciència d’ells fins que no sent o pensa que aquests esdeveniments tenen alguna relació amb la seva persona.
Provablement aquesta no sigui una reflexió envers els conceptes nous que he après, però personalment consider que és important meditar sobre les situacions històriques i socials que ens han portat a l’actualitat.
Després de llegir algunes de les etapes històriques més importants de la llengua catalana, un queda una mica atabalat. És a dir, sent com si tots aquest conceptes nous s’estiguessin barallant al meu cervell per trobar el seu lloc adequat a la meva consciència. O sigui, encara que una persona sàpiga que han passat un seguit de successos importats a l’historia, no pren consciència d’ells fins que no sent o pensa que aquests esdeveniments tenen alguna relació amb la seva persona.
Provablement aquesta no sigui una reflexió envers els conceptes nous que he après, però personalment consider que és important meditar sobre les situacions històriques i socials que ens han portat a l’actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada