dissabte, 1 de maig del 2010

Eivissa, 26 d’abril de 2010.

Informació objectiva.
Avui ha vingut a fer-nos una visita en Bernat Joan i Marí.

Durant l’estona que ha estat compartint amb nosaltres les seves idees hem pogut preguntar-li algunes qüestions que no ens havien quedat molt clares després de llegir dos dels seus llibres. Aquests són: Sociologia a l’aula i Català normalitzat en un món multilingüe.

Algunes de les preguntes que l’hem pogut fer han estat les següents:
  • Promoure i imposar una llengua és antiliberal?
Segons Bernat Joan es pot promoure una llengua sense que les persones que l’estan aprenen es donin compte. És a dir, per exemple l’anglès és una llengua que està molt ben imposada, perquè ningú que la parla se n’adona de que això ha estat així. Tot el contrari, si a una persona li dius que l’anglès ha estat una llengua imposada et mira, inclús, com si estiguessis trastocat.

Així, ell va concloure, dient que «hi ha coses que són per a tots i una d’aquestes és la llengua», per tant, si l’única forma de que les persones entenguin que la llengua ens beneficia a tots és promovent-la amb una subtil imposició, doncs ho haurem de fer.

  • Per què és un problema la normalització de la llengua catalana?
Per moltes raons, sobretot històriques. Però actualment, perquè vivim en un món molt canviant amb moltes llengües diferents a un espai molt reduït. Així, partint d’aquí hem de reflexionar sobre què volem: desitgem la desvinculació entre les cultures o ens estimem més una societat integrada que respecti la diversitat? Crec que la pregunta es respon tot sola.

Arribats a aquet punt, podem extreure que el plurilingüisme és un element problemàtic en la normalització d’una llengua, juntament amb l’estat. Ja que aquest reconeix la diversitat lingüística existent en el seu propi si, però no la plena igualtat legal entre les diverses llengües. Si a això li sumem que els mitjans de comunicació marquen moltes teories no veritablement vertaderes, doncs tenim una amalgama de raons per les quals no és fàcil normalitzar el català.

  • Suposadament les institucions públiques preserven la cultura i tot allò que sigui un bé públic. Si partim de que la llengua és cultura i per tant un bé comú per a tota la humanitat, per què no es preserva de igual forma que es preserva un parc natural o un edifici històric?
Perquè hi ha dos concepcions, uns pensen que la llengua només és un mitjà de comunicació i uns altres pensen que és una manera de concebre el món. Doncs, degut a aquestes diferencies no s’arriba a un concepte clar de què és la llengua per a la societat. Així doncs tampoc es pot arribar a un consens envers si la llengua és o no un bé comú.

  • La globalització és una eina que va en contra o a favor de les llengües minoritàries i les minoritzades?
Doncs això depèn de l’ús que es faci de la globalització i les seves eines. És a dir, la globalització pot augmentar el pes d’una llengua com l’anglès però també pot fer sortir les llengües que estiguin en perill.
En aquest moment, Bernat Joan i Marí, va posar l’exemple com, ara en l’actualitat es pot aprendre el català des de quasi qualsevol part del món, gràcies a Internet.
Com ja hem dit, tot depèn de com es juguen les cartes de la globalització.
Tot seguit va posar l’exemple de que a 1991 Internet va evitar un cop d’estat a Rússia. Ja que havia militars dins del parlament que prohibiren la utilització del telèfons, però ningú es va adonar que Internet també podia servir com eina de comunicació. Així que alguns dels parlamentaris que estaven dins l’edifici varen avisar als de l’exterior mitjançant Internet, evitant així tots els propòsits dels militars revolucionaris.

  • L’anglès s’ha de veure com l’espanyol envers el català?
Segons Bernat Joan no hi ha cap relació entre la situació de l’anglès i la del castellà envers el català. Així dins aquest context multilingüe la feina del mestre és fer entendre als seus alumnes que quantes més llengües es saben, més possibilitats de comunicar-se es tenen. És a dir, els hem de fer entendre que hem de tenir una actitud positiva i una voluntat d’aprendre envers la llengua, perquè sinó compensarem a crear-nos prejudicis envers aquestes i no podrem actuar des d’un punt de vista crític i reflexiu.

  • Fins a quin punt anar de víctimes amb el català és bo?
El senyor Joan i Marí, va contestar aquesta pregunta amb la següent dita: «fes per als altres el que faries per tu». I d’aquí podem extreure que tot es bo en la seva justa mida, o sigui, pot ser bo fer-nos les víctimes una vegada o dues, però d’aquí a fer-ho sempre... ja resulta una mica pesat, no? Així doncs, des del meu punt de vista, és millor argumentar amb eines contundents i reflexives la nostra idea de llengua i de normalització. I no tant fer-nos les pobres víctimes per tot el que en un passat varen sofrir.

  • Com es que les cartes de la majoria dels restaurants a Eivissa només estan en castellà i no en català?
Perquè encara perdura la diglòssia existent fa molts d’anys. És a dir, es tenia la concepció de que el castellà era la llengua A, la llengua de cultura i per tant la llengua que s’havia de fer servir al carrer, als restaurants, etc. i el català era la llengua B, la qual no estava ben vist fer-la sevir al carrer i molt menys a un escrit de cara al públic com són les cartes dels restaurants. Si a això li sumem que d’un estat de diglòssia hem passat a viure del i per al turisme, podem veure clarament per quin motiu les cartes de l’immensa majoria dels restaurants estan abans en la llengua de les persones que ens venen a veure i a visitar (alemany, anglès, francès, etc.) que no pas en la nostra llengua pròpia.


Què s’ha de fer? i Recerca.
Per la propera sessió no hi ha cap tasca, però he estat buscant informació envers l’educació i la ment i m’he topat amb la pàgina web del programa de televisió Redes. Aquí he trobat un vídeo molt interessant titulat Cambiar el cerebro para cambiar el mundo. El contingut del qual està íntimament relacionat amb la següent frase:
«si volem millorar el nostre comportament amb els demés i amb el nostre entorn natural haurem de treballar amb això des dels primer anys, com fem per aprendre a parlar o a tocar un instrument».

Si algú té una mica de temps pot aturar-se aquí una estona a escoltar-lo. Mereix realment la pena.



Reflexió: què he après?
Després de reflexionar envers les respostes del senyor Bernat Joan i Marí i d’haver vist el reportatge de Redes me quedat amb una frase que per a mi es molt interessant, que diu així: gràcies al nostre cervell i a la nostra programació genètica podem canviar, aprendre i reflexionar envers allò que fem. Així doncs, si hi ha alguna cosa que volem canviar hem de començar a treballar al voltant d’aquesta des d’edats molt primerenques. És a dir, des d'inclús les socialitzacions primàries, la família. Per tant, no val anar de víctimes per la vida, hem de lluitar per allò que volem i ser fort i constants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada